Introducció dels alts forns moderns l´any 1796
L´any 1796 va finalitzar-se la Farga Reial de Gliwice. F. Reden va encarregar-se de la vigilància, J. Baildon, el supervisor Schultze i F. Wedding van dirigir els treballs. Gràcies a la situació prop del riu Kłodnica, estava assegurat l´abastiment amb aigua suficient per al funcionament dels alts forns d´aire forçat. L´alt forn va ser el primer a Silèsia Superior i el tercer a Europa que s´encenia amb coc. El coc es produïa amb carbó de la mina "Królowa Luiza" a Zabrze. Al començament, el carbó es transportava per terra. Posteriorment el transport va realitzar-se pel canal Kłodnica -construït nou- en llanxes de remolc. L´alt forn tenia 12,8 m d´alçada i un volum de 40 m³. La forma recordava els alts forns de carbó de llenya. La producció abarcava fins a 2,5 tones de ferro cru l´any, i per a això s´utilitzaven anualment 4500 tones de mineral de ferro, 5300 tones de carbó i 800 tones de mitjà per a fondre. L´any 1798, La Farga Reial de ferro va ampliar-se amb un taller de fosa i una farga de ferro colat. Van erigir-se els primers forns de flama amb forns de cúpula per a fondre ferro colat d´aquesta regió. La fabricació de màquines de vapor va començar el 1800; la producció de canons d´artilleria i munició, l´any 1804. La instal·lació disposava també d´una salina pròpia. Les experiències que van poder recollir-se amb el funcionament de les plantes de Gliwice van contribuir a la modernització de la metal·lúrgia a Silèsia Superior.
