Early Birthplaces

Explore the history of European blast furnaces from 1800

Early Birthplaces > Oberhausen > La fosa de ferro 1750 fins al 1850

La fosa de ferro a la regió del Ruhr des del 1750 fins al 1850

La fosa industrial de ferro a la regió del Ruhr comença el 1758. A aquestes alçades circula per primera vegada ferro fos d´un alt forn de la zona. Aquest primer alt forn –la planta siderúrgica de St. Antony a l´actual zona d´Osterfeld, a Oberhausen– treballa amb matèries primeres de la regió. El ferro pantanós ve de les planes dels voltants; el carbó de llenya prové dels boscos veïns.

La planta siderúrgica St. Antony a (Oberhausen-)Osterfeld el 1834, gràfic de Weeser-Krell (Repro: LVR - Museu de la indústria)

Quan comença a perfilar-se l´èxit d´aquesta planta siderúrgica, aviat s´erigeixen dues plantes més als territoris veïns: la planta siderúrgica Gute Hoffnung a Sterkrade i la planta Neu-Essen, a l´abadia d´Essen. Aquestes tres plantes siderúrgiques constitueixen la base del posterior consorci internacional Gutehoffnungshütte.

La planta „Gute Hoffnung“ a (Oberhausen-)Sterkrade el 1834, gràfic de Weeser-Krell (Repro: LVR - Museu de la indústria)

A partir de 1820 s´aixequen a la regió del Ruhr més plantes siderúrgiques, com per exemple la fàbrica d´acer Tacke a Steele, la planta de Friedrich Harkort & Comp. a Wetter i la planta Westfalia a prop de Lünen. Però a nivell internacional, la tècnica de carbó de llenya d´aquesta fosa de ferro només és capaç de competir d´una manera condicionada. A la zona sud de la regió del Ruhr es descobreixen nous dipòsits de minerals i hi ha disponible hulla que prové de profunditats més grans i que pot polir-se en forns de coc. És just llavors, el 1849, en posar-se en funcionament del primer alt forn de coc de la regió, que s´obre el pas cap a la producció industrial de ferro brut a la planta siderúrgica de Friedrich-Wilhelm, a Mülheim, erigida 18 anys abans.

La planta de Friedrich Harkort & Comp. a Wetter (Font: Mannesmann-Archiv, Mülheim an der Ruhr)

Planta siderúrgica Friedrich-Wilhelms (Font: ThyssenKrupp Konzernarchiv, Duisburg)