Metal·lúrgia a Silèsia Superior entre 1750-1796
Durant la segona meitat del segle XVIII, els alts forns, les plantes de ferro cru i les fargues constituïen la base tecnològica de Silèsia Superior. Les instal·lacions eren propietat privada (propietaris de béns dels voltants); es trobaven a prop dels rius i funcionaven amb carbó de llenya. L´any 1750 hi havia en funcionament 14 alts forns d´aire forçat, 40 plantes de ferro cru i 31 fargues. Es produïen 5000 tones de ferro. Del 1753 fins al 1755 van erigir-se noves plantes siderúrgiques a Ozimek i a Kluczbork, a més de les plantes de ferro cru a Jedlicze, Krasiejów i Budkowice. Aquestes pertanyien a l´estat de Prússia. Durant els anys posteriors, la continua demanda a l´interior del país, el retrocés de les importacions i un augment de les exportacions van conduir a un augment significatiu de la producció de ferro. L´any 1787 ja existien 44 alts forns i 151 plantes de ferro cru; en canvi, només hi havia quatre fargues. Aquestes fargues produien 8600 tones de ferro l´any. Des de 1870, es van realitzar intents per a activar la producció de ferro amb base de carbó i carbó de pedra. Aquesta tendència va rebre el suport decisiu del director de la Cambra Superior de Mines de Wrocław: el Comte Friedrich Reden. Els experiments realitzats el 1792 van tenir èxit: es produïa ferro cru a les plantes d´ Ozimek, amb la qual cosa els alts forn s´encenien amb carbó. El carbó utilitzat provenia de les mines "Królowa Luiza" de Zabrze.
Un alt forn d´aire forçat característic d´aquesta època tenia 8 d´alçada i un volum de 10 m³. La forma externa s´assemblava a una piràmide sense punta. L´interior era treballat en pedra (sauló, pissarra) i estava rodejat per uns quants metres de mur de pedra gruixut. Les parets laterals anaven reforçades amb bigues de roure massives. La producció comprenia fins a 200 tones de ferro cru l´any, i per a això es necessitaven 600 tones de mineral de ferro, 700 tones de carbó de llenya i 100 tones de mitjà per a fondre.
Metal·lúrgia a Silèsia Superior entre 1750-1850
Des del 1800 i fins al 1850 va augmentar constantment el rendiment de les plantes de Silèsia Superior. La demanda de productes metal·lúrgics i les exportacions també van créixer, mentre que les importacions van retrocedir els anys 1818 i 1844 degut a la introducció de duanes de protecció. El desenvolupament va tenir lloc en base a dos aspectes: es van construir noves plantes que funcionaven amb coc, carbó de pedra i màquines de vapor. L´any 1802 va inaugurar-se la planta “reial“ de Chorzów, que es trobava en propietat de l´estat. Aquesta planta disposava de dos alts forns d´aire forçat i ventiladors, que es feien funcionar mitjançant màquines de vapor. Els anys 1805 i 1809 van erigir-se les primeres plantes privades (“Antonia” i “Hohenlohe”). Aquestes plantes s´encenien amb coc i es feien funcionar amb vapor. L´any 1828, J. Baildon va posar en funcionament les plantes “Baildon” a Katowice. Allà van instal·lar-se, per primera vegada a Silèsia Superior, forns de fosa. Seguidament van anar aixecant-se altres plantes a: Świętochłowice-“Falva” 1825-28, “Zgoda” 1838; Siemianowice-“Laura” 1835-39; Ruda Śląska-“Pokój” 1840. Al mateix temps, les plantes continuaven en servei amb força de carbó de llenya i força hidràulica. De totes maneres, van reformar-se vastament i es van modernitzar. Van edificar-se alguns alts forns d´aire forçat, ventiladors, plantes de ferro cru i tallers de laminació. L´any 1850 funcionaven a Silèsia Superior 18 alts forns encesos amb coc, 60 forns encesos amb carbó de llenya i 9 forns de fosa. La producció abarcava 60.000 tones de ferro, la meitat de la qual provenia de plantes enceses amb coc i carbó de pedra.
Un alt forn d´aire forçat característic d´aquesta època era un forn de 8 metres d´alçada i amb un volum de 10 m³. Ja l´any 1850 havien aconseguit una alçada de 15 m i un volum de 120 m³. La forma exterior s´assemblava a una piràmide sense punta i amb base quadrada. L´interior estava fet de totxo resistent al foc; els murs del voltant venien reforçats amb ramals de ferro. L´any 1830 va introduir-se la tercera tovera. A partir de l´any 1834 van introduir-se escalfadors de vent d´alts forns, que van reduir el consum de combustibles (coc i carbó de llenya) a un 30 %, el de mitjans de fosa a un 10 % i el de mineral de ferro a un 5 %.
