Una fabrica nova el 1785
La ubicació
Es tria Montcenis a causa de la presència de La Charbonnière, que produeix un carbó excel·lent i apropiat per als nous processos anglesos. A més, hi ha petites mines de ferro a prop (Antully, Chalencey…) Finalment, també va resultar clau la situació geogràfica de Montcenis, a mig camí entre els rius Saona i Loira. Per a una foneria de canons de marina, és important estar ben comunicada amb l'oceà i amb la Mediterrània. Aquesta situació estratègica es veu reforçada amb la inauguració del canal del Centre el 1793 . “No trobareu cap fàbrica, a tot Europa, que, per la seva ubicació, pugui importar amb tanta facilitat i a tan bon preu les matèries primeres, així com exportar les matèries fabricades.”
M. de La METHERIE, 1787.
Per l’arquitectura dels edificis i la simetria del conjunt, podem dir que la foneria es va edificar com un castell. L’arquitecte, Pierre Toufaire, no podia prendre com a model cap fàbrica d’aquestes dimensions. Per tant, va incorporar el disseny d’una fàbrica dins d’un espai amb una estructura i una organització calcada dels castells dels segles XVII i XVIII: els apartaments del senyor passaven a ser el forn de colada; les ales, uns tallers; les dependències, les cases dels obrers. En aquella època la foneria complia totes les funcions d’una ciutat, que encara no s’havia aixecat als seus voltants.
Poc abans de la Revolució Francesa, tècnics com Wendel i Wilkinson marxen de França. Per altra banda, les produccions encara no han assolit una qualitat suficient. Tanmateix, aquesta primera foneria de coc és lloc de visita obligada pels científics de l’època. Monge i Lavoisier hi fan experiments, Daubenton la descriu com “una de les meravelles del món”, Baudot s’hi sent com transportat “a l’entrada de les forges de Vulcà”», Guyton hi veu “un nou Etna”…
La realitat és ben diferent: els problemes tècnics i les dificultats financeres fan que s’hi succeeixin les fallides. Ara bé, s’hi produiran algunes de les obres rellevants de l’inici del segle XIX, com són l’armadura del mercat del blat de París i la font de Bondy.